Puigmal al 10 de setembre (vacances)

Després de tornar d'una ruta estiuenca Burgos-Teruel-Morella-Cornudella amb tota la jabalinada
vam decidir de rematar la feina amb fer lo Puigmal, es una espina clavada desde la duatló del 2005
així que us passo la crònica....que ja feia dies que no deia res...

Ribes-Dorria-PUIGMAL-Nuria-Fontalba-Queralbs-Ribes
10 setembre 2008 65km, 8:30h, 2410m desniv.+

Sortim de Ribes a les 7:00, encara fosc, a una minirotonda del poble, hi han un grapat de gent esperan les 7 per anar a treballar, segurament temes de ctres.
Per la ctra de collada de Toses amunt, ens posem uns reflectants als tormells i pedalem uns km’s, passem Planes-Planoles i mes ctra fins la cruilla de Dorria.
Girem a la dreta i puja amb mes força. Deixem lo poble a l’esquerra i la pista queda ben definida, (no cal guiar-se massa amb lo gps) anem cap la zona boscosa. Ens passa un 4x4 i 4 gossos darrera o davant d’ell, el mes cansat un “butifarré” que ja tenia prou feina a bordar i córrer, però ell.....
Tan sols hem de consultar al gps a les poques cruïlles de pistes que trobem.
Deixem el bosc, anem a fer un fons de vall, tot planejant i creuant una mica d’aigua i unes portes-tanca. Fem una petita “S” i travessem un petit bosquet.
Ja al deixar el bosc, un tomb a la dreta i lo paisatge bonic, tot de gespa però, frenadora, semblava que planejava però amb l’herba, ens costava d’avançar.
Una creu amb marca de GR i a l’esquerra la pista que ve de Puigcerdà, però per la part espanyola. Ara venien unes rampes que....no vam dubtar a posar el plat pla. Quines rampes!!, calla sembla que podrem pujar...si 10 metres, ara una altra rampa impressionant. Visca el plat pla i fem cap a una mena de placeta on hi ha un Terrano de Medi ambient. Allí fem fotos i jalem unes barretes, doncs no portàvem res a la panxa.
Ja avancem a dalt de la burra, be, a “ratos”. Fem cap a uns filats que deuen de ser la frontera, on veiem que la pista es transitable per la part francesa i no dubtem a agafar-la. Això si, amb el plat petit i anar fent, però va ser una mica la salvació, d’aquella manera anàvem avançant com a formiguetes, però a peu hauria estat un suplici.
Ostres tu!!! Una baixada!! Retallem la pista pel dret i ara , pensàvem que hauríem d’empenye una bona estona i resulta que aguantem força be el plat petit i pinyó últim. Això si el cul ens queda ben “tou”. Ja fa un ratet que veiem les pistes d’esquí de Puigmal (franceses) i la pista ens porta cap allí. Ja havíem passat el coll de Dorria i ara ja estem al pas dels Lladres, tenim 11 cabretes al nostre davant que no fugen. Nosaltres voregem per l’esquerra el turó amb els últims remuntadors de la pista d’esquí. A peu d’un d’ells, ens asseiem i decidim de devorar els bocates que portàvem i que la panxa ja començava a demanar!! El terra es ple de “saltamontes” quan ens veuen que anem a seure, salten i ens fan lloc.
Caram amb los del Rte los Caçadors de Ribes, uns sants bocates que, no ens el podem acabar, uns talls de llom sol.lapats, booooo.. Acabem la llauna de Cocacola i guardem part del bocata, així com la poma, que ho reservem per dinar.
Afrontem los darrers “metres” (semblem km’s) d’ascensió. De cop la pista baixa un pel fins una mena de plaça i ja som al senderó que ens portarà (be portarà...si no hi anem naltros....) al cim. De cop carenem amb unes vistes espectaculars a dreta i esquerra. Mes endavant, sembla que hagin fet pujar al Pepito a escampar un pedregal amb alguna “retro”, lo camí es ben definit, tot i que, depenent si son unes marques o altres, puja mes al dret o a l’indret, però, s’ha de pujar, passa per on vulguis.
Allí ja s’enfila fort, qualsevol foto es una perfecta excusa per anar fent paradetes i reposar, per tornar a empenya la burra. Superem els 2800, i els metres , es van sumant molt poc a poc, però sembla que cada dos passets apugis un metre, de lo dret que es. De fet ho hem d’anar fent així, passet a passet....paradinya i passet.
Complerts els 2840, sembla que s’enfila una mica mes, però en res veiem que, tot i no ser a dalt, la cosa es suavitza i ja “olorem” que el tema ja es nostre. Ja veiem la creu, la fita i gent que ja era a dalt.
Quedem sorpresos de que, el dia no es ideal, en quan a visibilitat, doncs hi ha calitja, però que volem mes??? No plou, podem continuar amb mànega curta no cal canviar-nos de maillot, no fa gens d’aire. Com a detall, 3 francesos-catalans eren allí, s’havien tret unes ampolletes de vi i uns gots de plàstic per veure-se’ls i en cap moment van haver de patir per què lo vent s’ho emportés.
Ens vam fer fotos, comentar la jugada amb 3 nois que anàvem cap a altres puntes, un pare i una filla, i els 3 francesos. I ara toca baixar, deixem el caminet que puja de Fontalba, i ens “tirarem” cap a Núria,però sense confiar-se, doncs l’inici es força pedregós. El pare i filla a peu, fan mes via que nosaltres amb les burres, doncs l’inici es impracticable. Una mica mes avall, ja ens aventurem a pujar dalt de la burra, jo apoiant la panxa al seient i lo cul enrere. Precisament pla no ho era.. Ens creuem amb una parella, que ens preguntem si faltava molt. Home, molt no, però lo mes dret si, ara que si ja havien pujat de Núria, ja no els quedava res, però la noia, ja no ho tenia gaire clar, però.....ànims que un cop a dalt, val la pena!!!.
Naltros a dalt de les burres, ara ja, amb mes estones que a plat pla. Comencem a deixar lo pedregal per anar trobant herba i alguna font que brolla d’alguna pedra.
Com que hem pogut fer mes trams amb la bici, ja atrapem al pare i filla, ens diem fins després i avall, ara veiem un home, a bon pas, a l’estona el passem, tot contemplant lo que provoca l’aigua al barranc, un gorg ben ferm. En un tram on pots triar de camí, l’home l’agafa a l’esquerra i semblava que era el de la dreta, i ho miro al gps, doncs era cap l’esquerra, en aquest punt hi ha varies senderes on passar. Avancem a l’home i esquivem un grupet de joves que pujaven.
Un pel mes avall, ja veiem les pistes d’esquí de Núria, però no lo Santuari. Travessem lo barranc cap a la dreta, anem girant a la dreta i de seguida el refugi a dalt i lo Santuari. Canviem l’aigua de les olives, i ens deixem anar avall....mira aquella vaca sembla morta??!! Doncs no, està remenant la cua!!
Entrem a Núria per la part de la zona d’acampada,per darrera, vaja. Voregem lo Santuari per l’esquerra i hem d’anar amb compte de no xafar ningú. Molta gent, canalla als ponys, els pares que los filmen i fan fotos com a abduïts, sense controlar res que no sigui lo fill/a.
Anem a carregar aigua, mirem de comprar una cocacola, i decidim de marxar una mica i jalar-nos lo que ha quedat d’esmorzar una mica mes endavant.
Ara queda decidir si anem pel GR paral•lel al cremallera o anem cap a Fontalba.
A la fi decidim anar cap a Fontalba, doncs es aviadet, la 1 del migdia, i un cop a la pista de Fontalba la baixada serà fer-la sense voler. A mes, no para de pujar gent pel GR, no moltíssima, però cap a Fontalba no es gens transitada.
Mirem de pujar una mica de desnivell ans de menjar, unes quantes “Ss” i quan ens sembla que ja no pujarem massa mes, ens parem a devorar lo bocata, la poma, la cola, i alguna ametlla torrada. Ens vam estar un bon ratet i no va passar ningú.
Tornem-hi. Gairebé ja teníem fet lo desnivell, però ja no em recordava que ens afuàvem una mica cap a 2 barrancadetes ans de trobar la de Fontalba.
De sobte, un paio de cara amb btt i alforges. Ens saludem i ens diu que porta tenda, fornet, etc, i que per allí ja està fart de aixecar la burra.....doncs noi, et queda lo millor fins a Núria, ànim que ara hauràs de baixar, però demà et quedarà baixar paral.lel al cremallera i t’ho tornaran a explicar!!!
Entre lo jalà i parar-nos amb aquest noi, a l’altre costat de vall, veiem que ja ens “apreten” el pare filla que eren dalt al Puigmal.
M’he de parar a unflar la roda del davant, que la consagrada es va buidant, fem cap a la vall de Fontalba, ens fa anar al fons de la vall i retornar lo senderó tot trevessant un parell de punts d’aigua que brollen del mig de la muntanya. Ens hi fem unes fotos. Ja fem cap a la pista i tan sols queda la baixada, sense haver de patir per cap mes altra pujada. Part del bosc es cremat, es va iniciar lo foc a peu de cremallera i fins dalt a Fontalba no va parar. Deunidó!! La pista està força malament tot molt compactat, però pedregós. La terra s’ha abaixat i han quedat les pedres apretades.
Ja som a Queralbs i ens deixem caure per la ctra cap a Ribes.
Anem a veure aquella gent de l’hostal pe veure si ens deixaven dutxar-nos com havíem comentat lo dia ans. I es clar, aneu al 4art pis......ostres quin lujo, es impresionant, jacutsi, lavabo, dutxa amb quiromassatge, piscina, sofàs, etc...molt be.
Ja baixant amb lo cotxe, ens vam jalar, les ametlles torrades i les macadamies que havia portat

Que guapo. A veure si quan em recupero montem una sortida en plan "montsant 100%".
Això si que és una família, ja que si després de passar situacions de "desgast" continueu sortint, bona senyal
Salutacions