Pedals de Foc 2008

això son les meves sensacions....segur que cadascú te les seves. Tens raó Neigüi...faltava dir alguna cosa...però em sap greu que sueu la gota gorda com naltros per aquells mons de deu.....

PDF 2008

Ja hi tornem a ser, “agafa l’andante” I ans de les 4 a terra, esmorzar I cap a la sortida, però mon germà havia de deixar la bossa al cotxe i…..era a dalt al Hotel Pirinees!! Bici amunt, ja faig uns desnivells inicials….allò per anar calentant.

Les 5, encara han d’acavar de signar al control molta penya que ja es dona la sortida. Amb lo petardo al cul, tot deu estira com si s’hi jugués molta cosa. El ciment inicial es fortet i recordo que molts ja el pugen amb el mitjà, ja que el petit no existeix per molts (ja lo descobriran mes endavant).

Fem l’únic pas pla que hi ha per passar el barranc, tot vigilant que un “subruixidor” no et dutxi de bon matí. 2 Ss i a la ctra.

La gent ja s’ha allargat una mica i la penya ja s’ho agafa amb mes resignació, però crec que el mal ja estava fet, de cop semblava que feia fred, però abans d’entrar al túnel i dins d’ell ens queien unes gotes de suó com a punys. Ens retrovem amb gent de Valls i StaColoma. Ningú vol parar a “perdre temps” per treure roba, i es clar, al sortir del túnel amb la baixada per la ctra, lo millor es anar tapat i tothom aguanta.

Ens desvien a l’esquerra, i de seguida veiem que la pista està arreglada, però les pluges del dia abans de matinada, fa que ho trovem ben mulladet, i quan hem de passar o trevessar els barranquets ens hem de mullar els peus i a les 6 del matí, ja anem fresquets com a roses del jardí.

Les “baixades” cap a Vilaller, son ben traidores, molta pedra, gent que punxa, gent que es perd, el camí que ha variat una mica respecte l’anterior (res, esquivar un sembrat, per passar pel costat del riu).

1er avituallament, Riupadrós, signar i tirar milles, anem uns momentets amb Roger (Rochy), comencem les pujades cap Sesseres, no gens fortes, diria que es un coll agraït, ningú apreta, pensant en los colls propers. El coronem amb calma i avall, tenim un parell de btt’s davant i de sobte n’hi ha un que ens espera, ja que no tenia clar lo tema del roadbook, un cop aclarit, “si si a l’esquerra” el noi continua al davant però amb ritme un pel mes lent que el que podriem portar naltros, en fi, miro de fer-li un interior, quan la roda del davant em marxa i no puc trerue lo peu de l’automàtic i com un “sabatot” me foto de cap a 10km/h, vull mirar la part positiva de la caiguda, …vaig anar ben untadet de crema solar natural durant tota la ruta, ja que entre la crema solar i la terra que s’hi va enganxar, va ser perfecte ;-).

Ctra de la Vall de Boí, camí de l’aigua, de cop sembla distret, però després, quan has d’empenye la burra, ja….. en fi es lo mon del btt. Fem cap a la Ctra qua ens portarà cap lo 2on avituallament, passant per Irgo i Sta Magdalena. La ctra puja forteta però amb calma es va fent sense cremar les cames.

Baixada ben ràpida cap a Gotarta, omplir aigua a la font i “planejar” fins Malpàs. Ctra avall fins la cruilla de Pont de Suer a l’esquerra i de seguida a la dreta a iniciar, per mi, el mes dur de tots els colls de la ruta. Mon gemà i jo, ja vam dir a l’Anton i al Jordi Vallès, aneu fent que aquest es el 1er plat, “una platera de canalons gratinats”, que hem d’agafar amb calma i es que, no s’acava mai. Plat petit i 2on o últim pinyó i anar fent. Ens passa l’amic “Entrepans”, Aquelles Ss son la pera, quan entres al tomb I aixeques lo cap, veus al company quan surt del tomb amb 4 metres de desnivell mes. S’acava l’asfalt, i iniciem una pista de gravota gruixuda, que s’ha de mirar de seguir per on passa tothom, vull dir la canaleta que es fa de les roderes, ja que si et surts d’allí, et tremola tot el manillar i lo cul de la sacsejada.

Calla sembla que ja som dalt…….si si, ulls amunt i btt’s per allaaaaaa dalt. Calla ara potser si……doncs no, un fals coll i tornem-hi amunt i amunt. Va ara si que si, ja som mes alts que Sas i Erta i no pot anar mes lluny i ja planeja….doncs no encara pugem i pugem en direcció al fons de la vall. Volem parar a omplir aigua al costat del camí ja que al roadbook, a Sas hi posa font i no n’hem vist mai cap, i sort d’això,ja que allí n’hi havia que la buscaven i res.

Ara toca remontar, molt mes suau, lo coll de Sas i de seguida lo 3er avituallament de Prat d’Or. Ens passa un noi amb bici flaca, quedo al.lucinat. Diu que per les pujades va be però per les baixades va fotut, ara que per les pujades també es prou fotut, doncs de plat petit un 32 i pinyó gran un 29 i amb roda gran….

Avall cap a Sentís, mes avall a cercar la cruilla a l’esquerra cap lo Coll de l’Oli, per mi lo 2on plat, “butifarra amb fesols”. De cop asfaltat i després pista força bona, .. quan arrives a les Ss i amb lo sol que ja apreta, es va fent amb unes gotes de suo que van queient a la cadena i al llibre de ruta. Be dir que, moments abans de la “banyera” or líquid (tots els que hi passem saben de que parlo) ja vam ficar lo plat pla i així reposar lo cul, els peus, ja clavadets a l’automàtic, i a mes el fet de caminar una estoneta, no ens va malament. Arrivem a la cruilla del senderó que ens porta al coll, majoritariament, empenye la burra, i un cop dalt, ja li dic a mon germà que, espavilem una mica i atrapem aquell noi mallorquí del davant, i esgarrapar temps per la trialera (que ens agrada força), lo noi ja ens va deixar passar i tot va ser agafar lo que mes m’agrada de la ruta, i començar-me a agafar-me uns tirons increíbles, no entenia res, fins aquí anant amb coneixement i guardant forces pel Triador i just a la trialera…..en fi, que hi farem, para, estira, prova de tornar a baixar…..ññññññaccc un altre en diferent muscle, para estira i anar fent fins Torre de Cabdella, on signavem a la 1 del migdia.

Re-estiro, jalem, bebem, i amb molta calma reiniciem per la ctra cap Espui, tot pensant que s’anessin relaxant les cames i a veure que passava. Docns be, semblava que be, sense apretar, entrem a la pista i amunt, xino-xano, els 1ers 6km’s, per guardar una mica mes, abans de la pujada mes forta ( a la part dreta de l’ascensió) i després en un planer que hi ha tornar a pedalar, doncs be, ja no vaig poder pujar mes a la btt. El fet d’aixecar la cama per fer una simple pedalada, em sortien uns “bonys” a les dues cames impresionants (ei no malpenseu) i en canvi a peu anava fent sense problema…..doncs apa, empenye la burra a 5.2km/h amunt i avançant gent. La calor apretava, i amb tot, suposo que tothom pot explicar la seva “penuria” per arriva a coll del Triador, i es que amb facultats físiques faltades, es ….llances la mirarda allà dalt veient el cotxe amb la porta del darrera oberta i la banderola de propaganda, i tu, tu – jo, ja que nomès penses en un mateix, jo encara era allí…aquells moments que llençaries la btt, o qui no renega de……que koll..ns foto ja aquí!!!!

Però no s’ha de decaure i passet a passet, amunt que, a dalt, hi ha jalà i beure, (si no fos així…girar cua i avall) no se l’hora de passada, però si se que, vaig estirar-me uns moments i mes estiraments i mirar d’obligar-te a jalà i beure, ja que en aquells moments no tens “esme” de fotret res de res.

Be sembla que millor, au la mini baixada, coincidint amb gent de cara que deu de fer la Transpirenaica, i a l’esquerra a planejar-pujar el grapat de km’s fins la creu de l’Eixol, 5 pedalades i ñññññaaaccccc tirons…..no m’ho podia creure. Mon germà intentava empenye una mica però no podia fer ni una pedalada, doncs au….a continuar la peregrinació a peu, i ara si que NO torno enrera i quedi lo que quedi, s’ha de fer endavant. Calla que una baixadeta, doncs a dalt de la btt, i quan s’ha de pedalar ñññaacc, imposible.

Ostres xeic, no em podia creure lo que passava, braços sobre el manillar, cap a terra i anar caminant. Passem pels llocs mes macos de la ruta, el camí es el que limita el parc d’Aigüestortes. Disposo de molt de temps per contemplar-ho, però res, inicio la llarga pujadeta a cercar la cota mes alta de la ruta, amb un bon ramat d’ovelles, contemplant-me, deurien dir ….estan com a cabres!!

Cota mes alta, ja planeja baixa una mica i prova d’assentar-me a la burra i deixar-me caure, i quan planejava, mon germà em fotia una empenta, mes endavant baix poder fer unes guantes pedalades però el mal ja estava fet i notava que em volien tornar a montar els musculs, au plat pla i som-hi.

Ja se que m’estic allargant, amb cada gota de suor, pedalada, patiments i demès, però …es així.

Ja veiem el Refugi, encara que, per arrivar-hi es necesita un bon temps.Poc a poc el passem i ara la tremenda pujada cap el Coll de l’Eixol. Es confortable saber que després ve una super baixada cap Espot, però per pujar lo coll, …..no descriurè els 400 metres, però…vaja un postre de luxe.

Signem i avall i avall, les pistes de Super Espot a l’esquerra, i encara que no ho sembli, hem de remontar un tram de pista que he de tornar a fer a peu, i después baixada super ràpida on he de tornar a parar a estirar, doncs sense pedalar ja tornava a tenir els “sotacames” amb unes boles bestials.

Finalment a 17:30 avituallament d’Espot on poc després fa cap lo Roger I anem caminant cap l’alberg. Tot comentant que ell podria continuar I la resposta va ser: la gent assenyada I amb coneixement, gaudeix de la ruta I es queda a dormir.

He de tornar a buscar-lo per què la btt es quedava al carrer i lo gps a la burra, doncs ja tenia ganes de dutxa i no va pensar amb la burra.

En fi, dutxa, estiraments, arrivada dels companys de Valls-Figuerola-StaColoma. Anem a vuere les passades de l’Anton Aubia i lo Jordi Ferrer, per veure quan, mes o menys poden arrivar a Vielha. Doncs a 16:50 i 16:00 respect.

Per sopar vam anar a demanar una mica de vi, que fa sang, per mirar de treure els tirons!!!



Diumenge

Sortida en plan carrera, el company Arrogib, s’adona que li han “pispat” el sensor del Polar, una putada. Quan era amb els de l’organització, dient-los-hi, també hi havia un noi que també li havien pispat un computador.

Ctra avall, passem Espot i enfilem la ctra cap a Jou i Son del Pi. D’aquí senderó guapo, trobem a Rochy, trevesem la ctra del port de la Bonaigua, i cap Sorpe, per anar cap la sortida de Boren. Esquerra amunt per asfalt cap Isil i Alòs d’Isil on trovem avituallament on tenen les ampolles a la fresca (l’abeurador) i un grup de gent que fa la Pedals en 4 dies.

De moment per asfalt i mes endavant trobem pista però en bon estat, per anar cap les bordes d’Isil, I en un tomb a l’esquerra ja iniciem la pujada cap a Montgarry, en el meu cas molt xinoxano per no despertar les besties dels tirons, i amunt.

El paisatge es ben maco, amb aigua per tot arreu.

Arrivem a la cruilla i cap Montgarry , avituallament, I ara queden uns 5km’s mes durets o mes trencadors, però veig que la penya te ganes de gresca, I com que jo no, aplico el 34 I anar fent. Trovem muntanyes de gent, que deuen deixar els vehicles al pla de Beret i baixen a peu fins Montgarry. Per fi Pla de Beret, ja asfalt, i en poc avall i vistes de la vall d’Aran. Agafem la pista a la dreta i mes endavant un senderò a l’esquerra per fer cap a Baguerge, després Unha, mes endavant Arties i ja amb tota la penya veient-se a Vielha, li comento a mon germà …Noi, aquí va ser on l’any pasta vaig punxar, trencar cadena i se’ns va acavar la llum del teu frontal!! Caram nomès calia dir alguna cosa…..vull posar plat gran i crack el cable de canvi……doncs amb plat petit i pinyó petit els darrers 5km’s.

A Vielha, ja tothom content, amb ganes de passar per la dutxa i esperar l’arròs aranès que donen a les escoles velles.

esteu locos. Tot i això m feu enveja i igual l'any que ve m'hi apunto, però a fer plata, que val la pena gaudir del camí.

si ja et veig amb un "pique" onderrocs-neigüi-dog i jo com una tortugueta passant-vos pel damunt ;-))
ja saps la tàctica.....apuntar-se a plata i algun altre a Or. d'aquesta manera, si es fa tot doncs....oooollleeeeee
i si no s'arriva sempre tens llitet i dutxes a Espot.
L'any passat lo jabalí gran va dormir a terra a Vielha i enguany em tocava a mi.....però....a la fi vam/vaig haver de triar la opció Plata i quedar-nos a Espot. Ei, vam estar de conya....tota la penya de Valls, que van voler fer plata...acavant les ampolles de vi i després tirant-nos pets, això si, amb la finestra oberta!!!!
au

aixo mateus lany k be em danar un grup daki el club i liarla x allar io tambe mu vai passar força be i fisicamen vai acabar vastant be lu k del cul vai acabar renventat jajaj i totes akestes surtides llargues me van anar de cullons jaja sobretot el 1 dia k ia vastanta pujada ahah x va ser molt macu tiu i krek k am un nivell mig nan nan fent es pot fer la plata be ara una altra cosa es vulgueu feu a pacu sacu x io trobu k son 2 dies mes x anar a disfrutar kn x anar a pacu sacu x buenu suposu k ia gent k no deu de pensar aixi ajaj